Aquestes vacances em treballat el relat digital, que consta d'un vídeo narrant alguna història personal i amb certa emotivitat, i amb imatges. La veritat es que per a mi ha sigut un poc dur ja que he narrat una part de la meva vida que recorde tots els dies però que mai m'hagués agradat viure, es una lluita contra la que batalle tots els dies, un mal somni que sovint t'agafa amb més força que un tsunami i t'ofega, encara que no sols a tu si no a totes les persones que estan prop de tu i sobretot aquelles que t'estimen. Pense que contant aquesta història puc fer-me veure on estava i on hi sóc ara, tot el que he aconseguit i que encara queda molt camí puc estar més que orgullosa del treball que dia a dia realitze per no deixar-me portar per la veu interior i maleïda del meu cap.
La veritat es que em va sorprendre la reacció que van tindre les companyes en veure'l i em vaig sentir molt orgullosa del treball que he realitzat, pot ser vaig trasmetre el que volia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada