dimecres, 28 de gener de 2015

Nou videoblog

Ja tinc el nou videoblog. Aquesta vegada he volgut tractar un tema polèmic i divertit alhora, i una mica picant: els follamics. Sí, això mateix. Em resulta un tema un tant peculiar, entretingut i sobretot una mica desconegut per a molta gent. Doncs bé, el que jo he tractat ha sigut d'explicar-lo el millor possible per tal que a tots us quede prou clar el concepte de FOLLAMICS.
Espere que us agrade el resultat general. És cert que ni la il·luminació, ni la veu, ni els plànols són massa bons -està gravat en un parc durant la posta de sol-, però confie que la idea i el contingut hagen quedat prou clars.
Fins aviat!!!




dimarts, 27 de gener de 2015

El llenguatge instantani

El proper treball que hem de fer és una conferència sobre un llibre que ens hem hagut de llegir, òbviament la lectura parla sobre algun aspecte relacionat amb la comunicació i el llenguatge.
El tema que m'ha tocat al mi no podia ser millor, el llenguatge de la moda, la meva gran passió i el meu gran hobby. 
El cas és que en llegir-ho m'he quedat impressionada doncs no sabia tot el que es podia amagar darrere d'una simple samarreta o d'un simple cort de pèl, és al·lucinant tot el que la moda i les formes de vestir tracten de dir de nosaltres mateixos, de l'estat d'ànim, de la personalitat, de l'època i lloc en el qual ens trobem... mes endavant exposaré el treball i faré una explicació més llarga sobre les coses que mes m'han cridat l'atenció, crec que és un tema molt peculiar i al que de moment no se li dóna molta importància.

diumenge, 11 de gener de 2015

Relat digital

Aquestes vacances em treballat el relat digital, que consta d'un vídeo narrant alguna història personal i amb certa emotivitat, i amb imatges. La veritat es que per a mi ha sigut un poc dur ja que he narrat una part de la meva vida que recorde tots els dies però que mai m'hagués agradat viure, es una lluita contra la que batalle tots els dies, un mal somni que sovint t'agafa amb més força que un tsunami i t'ofega, encara que no sols a tu si no a totes les persones que estan prop de tu i sobretot aquelles que t'estimen. Pense que contant aquesta història puc fer-me veure on estava i on hi sóc ara, tot el que he aconseguit i que encara  queda molt camí puc estar més que orgullosa del treball que dia a dia realitze per no deixar-me portar per la veu interior i maleïda del meu cap.

La veritat es que em va sorprendre la reacció que van tindre les companyes en veure'l i em vaig sentir molt orgullosa del treball que he realitzat, pot ser vaig trasmetre el que volia.