diumenge, 23 de novembre del 2014

L'eutanàsia

Els darrers dies hem estat debatint sobre l'eutanàsia, jo peró desgràcia no vaig podre assistir al debat (problemes de salud), però he volgut compartir per aquí la meva opinió.

He cercat informació sobre en que es basa la defensa de acceptar la llei de l'eutanàsia.
 Bé, jo personalment pense que aquesta llei deuria ser acceptada. Ara explicaré el perquè.

 El concepte d'eutanàsia significa "bona mort", és a dir, una mort digna. No obstant, aquesta paraula ha anat adquirint nombrosos significats y adherències emocionals que l''han fet imprecisa. S'han introduït adjectius com "activa", "passiva", "directa", "indirecta", "voluntaria" "involuntaria"...Aquesta barreja de terminología ha provocat la confusió de la societat, els professionals sanitaris, el mitjans de comunicació i sobretot els experts en bioètica.

Aquest debat està marcat èls greus esdeveniments del segle XX protagonitzats pels nazis: l'aplicació de l'anoment <<programa d'eutanàsia>> , un programa que portà l'eliminació en massa d'individus no desitjats per l'Estat. L'eutanàsia quedà associada a crim d'Estat; l'eutanàsia activa voluntària, a suïcidi, i els col·laboradors, presumptes homicides.

Per altra banda, en la història del pensament, trobem diferents filòsofs que argument a favor de deixar que la vida s'apagui quan s'ha perdut la seva qualitat o el sofriment es insuportable. Es cert que a día de avui la medicina a avançat i permet allargar la vida, però moltes vegades no es possible manetinir una mínima qualitat de vida.

Sovint s'afrima que la diferència entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva equival a la diferència entre matarr i deixar morir, és a dir, entre iniciar unes accions que conduiran a la mort d'un pacient i permetre morir no interferint en el curs d'uns esdeveniments que ocasionaran la mort. Exemple del primer seria l'administració d'una injecció letal; del segon, no connectar al pacient a una màquina de respiració. Ara bé, des d'un punt de vista étic la diferència entre eutanàsia activa i passiva no es veu tan clara, ja que si s'argumenta la vida com un valor absolut no s'hauria de permetre cap mena d'eutanàsia. Si, per altra banda, el que es mès important és reduir el sofriment de la persona aleshores tan una com altra haurien de ser permesses.

L'eutanàsia està permessa a sis països, quatre d'ells europeus (Bèlgica, Colombia, Suissa, Holanda, Luxemburg, i als estats de EEUU de Oregon, Vermont, Washington i Montana). Els espanyols segons les enquestes de CIS també recolçarien la mort asistida, es tracta d'un dret reconegut per el Sistema Nacional de Salut. Però, segons el Codi Penal, l'article 143 es tracta d'un delicte que consta de 2 a 5 anys per ajudar, i de 6 a 10 anys per la execucció, encara que la persona assitida hagui donat el seu consentiment.
Els membre de la associació Dret a Morir Dignament defenen que mai s'ha defes el dret a morir en llibertat i autonomia, "es reconeix el dret a la vida però no el dret a la mort". Molts opossitors rectifiquen davant els possibles abussos i errors que podrien exitir, pero com pasa a la carretera que també es produeixen molts accidents i com conseqüència moltes morts, i ningú prohibix els cotxes. El que es preten es que el govern controle i limite la llei, no suprimirla.

Personalment pense que el dret a morir deuria estar qualificat, i que tota persona poguera elegir com i quan fer-ho. No es normal que una persona amb una malatita terminal, amb dolors insuportables, persones amb un altíssim grau de dependencia, i que l'única cosa que poden fer a la vida es respirar amb l'ajuda d'unes màquines no puguen terminar amb el malestar i el patiment que aço comporta. Perque aquestes persones ja fa temps que van morir, estan mortes en vida, i suposa una càrrega emocinal enorme per als familiars i per a elles mateixes també.
                                          

 

dimarts, 11 de novembre del 2014

Jo tenia un gos negre...






Aquest video mostra molt bé, i d'una forma sencilla el què és una depressió, una malatita que cada vegada afecta a mès membres de la societat occidental.



Increíble història! El gos negre...

dimarts, 4 de novembre del 2014

La visita del Ferran

Fa unes setmanes vam rebre la visita d'un estudiant de comunicació audiovisuals.
Jo tenia algunes idees sobre aquesta carrera peró no sabia molt bé del tot el que era, ell ens el va explicar, i la veritat em va sorprendre. Ens va explicar el que ell fa, i en el que consisteix estudiar audiovisuals, també ens va dir que és una carrera molt diferent a les altres, que sobretot es basa en la pràctica, que a cada lloc s'estudia d'una forma diferent, i que a l'hora de especialitzar-te pots triar-ne moltes opcions.

A la classe hi ha moltes companyes que volen fer-ne aquesta carrera, jo personalment no hi estic interessada, encara que he de dir que no es tampoc algo que em desagrade, ja que el món de la televisió, la ràdio i la premsa em fascinen, però mes que el món audiovisual, el que m'agrada es el periodisme, les entrevistes, les tertúlies, etc...Pense que es una carrera que et té que agradar molt molt per fer-la, comporta molt de treball, molta imaginació i moltes hores preparant vídeos, guions i de mes...a més a més a l'hora de cercar feina hi esta una mica, prou, difícil.

La visita va estar molt bé, al final de la classe, vam mostrar alguns dels videoblogs que algunes companyes havien fet, i ell va donar la seva opinió, i va ser crític en el sentit de dir els errors que s'havien comés i com es podien solucionar per a la pròxima.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Viatge a Madrid

Aquest és el power ponit de presentació del viatge a Madrid. Aquest projecte ho hem preparat entre les companyes,Laura Campos,Paula Higueras i jo. 

Aquest projecte està pensat per a un cap de setmana, un viatge assequible i on hem seleccionat els llocs més importants i turístics que podríem visitar. La experiència ha estat prou bé, a l'hora de treballar, les meves companyes i jo no hem tingut cap problema,ens hem posat d'acord i ens hem repartit la feina, organitzant-mos per apartats. 
Cadascuna ha cercat informació sobre el tema que s'ha fet responsable; l'allotjament i menjars, el desplaçament, les activitats culturals i el temps lliures. 

El primer dia vam decidir quins punts ens repartíem entre les companyes d'equip, seguidament ens vam posar a treballar i a buscar la informació d'acord amb el tema. 
Al principi ens va costar una mica seleccionar els llocs que més s'adequaven a la nostra idea; allotjament i transport econòmic, llocs turístics e importants de la ciutat, i per últim què fer al temps lliure. 

Aquest últim punt ha sigut el que m'he encarregat jo de treballar.Personalment m'ha agradat prou ja que Madrid és una ciutat que m'agrada molt i també conec molt i el fet de buscar els llocs on es podria anar al acabar la jornada turística, es a dir, a la nit. He seleccionat les zones on es frecuenta més l'ambient de la nit, llocs que són coneguts per les seves terrasses, els seus pubs, les discoteques, etc...
He pensat que aquestes zones son les que més ens podrien interesar i agradar,on podríem gaudir més per el tipus de gent que es relaciona per la zona de Moncloa-Argüelles, las Huertas, barri de Chueca, Malsaña i de més,gent jove i de la nostra edat. 
Poc a poc vam anar creant el power ponit, fins que la setmana passada el vam acabar i des de la meva opinió crec que ha quedat prou bé, esquemàtic i prou ordenat. 
 A la presentació no vaig podré assistir per motius personals, però de segur que les meves companyes ho van fer genial, i a mi m'hauria agradat estar.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Videoblog , L'abús dels ansiolítics





Bona tarde, per fí us deixe el meu primer videoblog, sobre els psicofàrmacs. Espere que us agrade.



dilluns, 22 de setembre del 2014

Nunca hay que perderse en el camino de amar alguien

“No puedo decir nada, nada me pude parecer mal, no puedo quejarme, no puedo pedir, no puedo decir a grita voz mis necesidades, no puedo…No puedo porque si no todo se acaba, todo se va a la mierda, todo se pierde. Aunque nos duela, aun con lagrimas en los ojos, pese al amor que hay…cada uno quiere una cosa, cada uno busca algo diferente, cada uno lo vive de de una manera, cada uno quiere diferente.” 


Analizo esto que acabo de escribir, esto que me acaba de salir de lo más adentro de mi. Pienso, lo miro quizás desde el punto de fuera. Cierto es, cada persona busca algo, cada persona necesita algo, cada persona quiere de una manera que solo ella sabe. Nadie es igual, nadie siente lo mismo, nadie busca y necesita lo mismo, o si no lo mismo lo mismo en la igual cantidad. Yo quiero A pero tu quieres A más un plus o al revés. da igual, la cuestión es complementar las dos formas de necesitar y de querer, hacer que al fin las dos funciones, que la formula de resultado, aunque cada uno sea un elemento diferente. Creo que ese es el secreto del amor, esta bien amar de forma apasionada, sin límites, pero nunca te olvides de ti, de lo que buscas y lo que quieres, al igual que no te olvides de lo que el otro busca y necesita para poder amar. Si intentamos entender y amoldar a lo que el otro busca, o mejor aún, buscar la manera de que tanto mi amor como el de la otra persona estén complementados y puedan caminar juntos, de esta manera las relaciones en pareja funcionarán. Porque nadie vive la relación de la misma forma y nadie siente de la misma forma, por eso creo importante el conocer y saber cómo es uno y qué es lo que busca y a raíz de eso buscar las millones de salidas que hay para que el amor tenga éxito, para que dure, para ser feliz junto a la otra persona.


Las cosas no van a ser siempre como nosotros queramos, no van a salir siempre de la forma que soñamos, por eso hemos de saber que el amor va más allá de una bonita historia de película donde todo es perfecto. El amor es conocer, es aguantar, es ayudar, es cuidar, es respetar, es comprender, es atender, es sinceridad, es comprensión, pero antes de esto hay que conocerse a uno mismo, quererse, respetarse, preguntarse, arriesgar con la otra persona, superar, llorar, y buscar la vía que da la vida a ese amor, a esa pasión.

El amor no son fuego artificiales, donde todo el rato hay armonía, alegría, felicidad, donde todo el tiempo todo es perfecto, no. El amor son pequeñas brasas que calientan, poco, muy poco, pero que día a día hay que cultivar, hay que cuidar para que no se fundan, para que no desaparezcan. El amor se cuida ante todo, no es perfecto, existen momentos horribles, momentos que no son como te enseñaron en las películas, pero eso es el amor real, el de la vida real. Así que no soñemos con un amor fantástico de película, con el amor eterno que daría la vida por nosotros, no, hagamos que el amor sea real, que haga sacarnos de nuestras casillas, que nos haga pensar como superar los problemas, que nos cuida y nos protege en los peores momentos, que nos haga sonreír en ocasiones y sobretodo que no nos haga depender de él, hagamos un amor libre, sin ataduras ni presiones.



Amar dicen que es sufrir, amando se sufre pero nunca dejes que amar te haga perderte y dejar de ser tu, el verdadero amor es aquel que pese a todo y sobretodo las cosas te hace ser tu ante todo, incluso ante la persona a la quemas. Queramos de forma real, de forma sana y de forma que nos enseñe.

diumenge, 21 de setembre del 2014

Pigmalió

Hui toca parlar sobre l'obra Pigmalió de l'autor George Bernard Shaw. Aquesta obra basada en el relat de Ovidio Pigmalión. Shaw pretén mostrar al públic el problema que tenia la llengua anglesa en aquella època , i amb l'obra de caràcter didàctic però no aburrida cambia els esquemes de la fonètica anglesa d'aquella època.
L'obra esta inspirats al  mite de Pigmalión , una figura legendaria de Chipre. Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint.
Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar. Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
 Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida. Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
Bernard Shaw es va inspirar en aquesta història per a escriure la seva gran obra amb un to de feminisme.

 A partir d'aquest mite no únicament s'han escrit obres si no a mès en psicologia es coneix com a efecte Pigmalió el fet de com les creences que té una persona poden influir al rendiment d'una altra persona o de si mateix.

I bé açò es tot per hui, una breu explicació sobre l'obra i el seu significat.

Bona tarda!