La vida com una asignatura més

Estem saturats d'examenes, atabalats i nerviosos per acabar ja aquestes dues setmanes, per favor que acabi ja!!! Tots desitgem que aquest curs acabi, i és que no ho sabia amb certesa però si és veritat quan la gent et diu el dur que és segon de batxiller, i això que jo ho he començat diverses vegades...però no, fins que no hi és possat  no ho saps bé.

La cosa és que aquest any cal treballar i treballar, esforçar-se al màxim. Quan vols aconseguir alguna cosa has d'insistir i proposar-te que et va a sortir, has de creure en tu i saber que el teu vals per tot el que et proposis, no tinguis por de fallar perquè dels errors diuen que s'aprèn i això és ben cert. A poc a poc vas veient com cada obstacle ho vas superant, que el que ahir et semblant impossible avui ja és un assoliment més que has aconseguit, perquè la vida aquesta plena d'això de petits reptes que superar diàriament.


L'estudi és com la vida, les assignatures que curses podrien equivaler als anys o a les èpoques de la teva vida, cadascuna diferent, en cadascuna pots gaudir més, et poden agradar més o menys però la veritat és que en totes aprens alguna cosa, en totes saques alguna cosa que després et serveix per millorar com a persona, igual que en la vida, la vida és una assignatura més, potser la més difícil d'entendre encara que sembli ridícul i la més bella a la vegada.

Doncs bé jo animo al fet que tots lluitem per allò que desitgem, que ens esforcem al màxim i gaudim de cada moment, sigui bé o dolent, perquè la recompensa val la pena. La recompensa és un èxit assolit, una vida plena d'aprenentatge, de sofriment convertit en alegria al cap del temps, la recompensa és una vida plena de saviesa, de formar una persona millor que la d'ahir, la recompensa és viure una vida plena i intenta i això, això és una meravella.