Pigmalió

Hui toca parlar sobre l'obra Pigmalió de l'autor George Bernard Shaw. Aquesta obra basada en el relat de Ovidio Pigmalión. Shaw pretén mostrar al públic el problema que tenia la llengua anglesa en aquella època , i amb l'obra de caràcter didàctic però no aburrida cambia els esquemes de la fonètica anglesa d'aquella època.
L'obra esta inspirats al  mite de Pigmalión , una figura legendaria de Chipre. Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint.
Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar. Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
 Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida. Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
Bernard Shaw es va inspirar en aquesta història per a escriure la seva gran obra amb un to de feminisme.

 A partir d'aquest mite no únicament s'han escrit obres si no a mès en psicologia es coneix com a efecte Pigmalió el fet de com les creences que té una persona poden influir al rendiment d'una altra persona o de si mateix.

I bé açò es tot per hui, una breu explicació sobre l'obra i el seu significat.

Bona tarda!