No obstant això, i per ser fidels a la història, les primeres emissions radiofòniques al nostre país van ser a càrrec de Ràdio Ibèrica de Madrid, a la fi de 1923 i principis de 1924, però, a causa de les seves importants irregularitats en el que a continuïtat temporal es refereix, els analistes del mitjà prefereixen situar el naixement de la ràdio a un altre moment. La principal raó que explica les irregularitats a les quals ens acabem de referir és que Radio Ibèrica de Madrid va ser fruit de la iniciativa d'un grup de persones dedicades a la fabricació d'aparells -que per aquella època eren de dos tipus (els de galena i els de llum) en funció del material que utilitzaven per poder funcionar. En definitiva, eren tècnics que experimentaven amb el mitjà, però sense una programació continuada.
Ràdio Ibèrica va sorgir de la unió de la Companyia Ibèrica de Telecomunicacions i de la Societat de Radiotelefonia Espanyola. Mesos més tard, Radio Madrid i Radio Llibertat, fent ús de les infraestructures de Ràdio Ibèrica, emetien la seva programació, que es reduïa a uns pocs espais a la setmana.
Malgrat els intents anteriors, no serà fins a 1924 quan la ràdio al nostre país comenci a emergir definitivament, en plena Dictadura del General Primer de Rivera. Aquest mandatari, igual que altres polítics, va veure en aquest mitjà un efectiu canal de propaganda.
Tot començava a estar disposat perquè el 14 de novembre d'aquest mateix any Radio Barcelona s'inaugurés oficialment i comencés així les seves emissions, set dies després que la seva germana madrilenya, Radio Espanya, comencés les seves proves oficials. En aquest arxiu sonor, extret del CD que l'emissora catalana Ràdio Barcelona va editar amb motiu del seu 70 aniversari, podràs escoltar les primeres paraules que van sortir dels estudis de EAJ-1, de la veu de la locutora María Sabater.
Després de la implantació de les primeres estacions, durant 1925 i 1926 la ràdio va ser estenent-se per tot el territori espanyol: Andalusia, Castella, País Basc..., encara que amb una programació molt limitada (fonamentalment Diaris Parlats, espais culturals i música). No obstant això, Unió Radio va considerar necessari millorar les emissions i per això va començar a emetre en cadena amb altres estacions i a incorporar altres continguts, com l'esport o els toros.
Durant set anys el panorama radiodifusor a Espanya va ser transformant-se, tant en quantitat com en qualitat. El nombre d'emissores anava creixent al mateix temps que la programació anava millorant. En 1930, a partir d'una iniciativa de l'Associació Nacional de Radiodifusió, neix EAJ-15, Radio Associació de Catalunya, que emetrà la seva programació, amb prou feines tres hores al dia, en llengua catalana. Aquesta situació va provocar una gran competència entre les dues principals emissores catalanes de l'època, la qual cosa va desembocar que Radio Barcelona, a partir de la implantació de l'autogovern en aquesta comunitat, decidís parlar a la seva audiència també en català. De fet, el 15 d'abril de 1930, Francesc Macià, el president de la "República Catalana", va eliminar la censura informativa, la qual cosa sens dubte va beneficiar, com pots intuir, a la ràdio.
A la fi d'aquest mateix any, es comença a emetre l'espai informatiu d'Unió Radio La Paraula, que tenia una durada de mitja hora i que havia estat una iniciativa de EAJ 15.
La ràdio a l'actualitat:
A Espanya, les cadenes radiofòniques amb més pes específic en funció del seu nombre d'oïdors són: la Ser (Societat Espanyola de Radiodifusió), Onda Cero, *Rne (Ràdio Nacional d'Espanya) i la Cope (Cadena d'Ondas Populars Espanyoles). Això no vol dir que no hi hagi més, tot el contrari, sinó que les que acabem de citar obtenen els majors índexs d'audiència. D'elles, tan sols Rne és de titularitat pública, mentre que la resta són privades. Això què vol dir? Doncs que el finançament de Rne depèn enterament dels Pressupostos Generals de l'Estat i el Govern és el responsable del seu funcionament, control i gestió.
En l'actualitat, Rne està formada per diverses emissores: Radio 1, Ràdio Clàssica (abans Radio 2), Radio 3, Radio 4 (que emet només a Catalunya), Radio 5 Tot Notícies i Ràdio Exterior, que destina la seva programació als espanyols residents a l'estranger. Les tres cadenes restants (Ser, Cope i Onda Cero) són de capital privat, i, per tant, depenen de les empreses que estan darrere i dels ingressos que genera la publicitat que emeten. De totes maneres, Rne no és l'única emissora de titularitat pública, però sí l'única que no emet publicitat, perquè així s'estableix en l'Estatut de Ràdio Televisió Espanyola. Les altres estacions de titularitat pública que podem trobar en el nostre sistema radiodifusor són les autonòmiques, que depenen dels governs autonòmics, i les municipals, que estan sota la tutela dels ajuntaments i, en alguns casos, de les diputacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada